Capítol 1

Capítol 1

Vet aquí que una vegada hi havia una solitària informàtica, que es dedicava a reparar ordinadors vells, a la qual tothom anomenava Senyora Windows. Un bon dia, mentre remenava una colla de cables i peces, va notar que aquestes es movien, i a l’instant una idea genial li va passar pel cap. Construiria un robot que li fes companyia! Se sentia tan sola entre aquell munt de ferralla!

- Quin nom li podria posar? -es va dir-. Li diré Eva. Aquest nom li durà sort. Encara recordo la meva professora de ciències… Ai, quin amor que sentia!

Havent trobat un nom pel seu robot, va començar a treballar de valent, i li va fer tot seguit el front, la boca, i en acabat els ulls.

Uns quants cops de martell després, imagineu-vos la seva alegria quan una fantàstica robotina va obrir els ulls meravellada.

Aleshores, després dels ulls, li va fer el nas; però el nas, tot just fet, va començar a créixer; i creixent, creixent, creixent, es va fer, en pocs minuts, una nàpia que no s’acabava mai.

La robotina va arrencar a riure, deixant anar una curiós so metàl·lic.

- Que n’és, de bufona!!

Encara no havia acabat de dir-ho que l’Eva va allargar el braç i li va arrabassar les ulleres.

- Eva! Torna’m les ulleres ara mateix!

I l’Eva, en lloc de donar-li, se les va posar i va començar a ballar com si d’un anunci es tractés.